Seguidores

domingo, 28 de abril de 2013

PoemA del dia - El temps de viure (Comtessa Anna de Noailles)

Temps de viure, d'Anna Elizabeth de Brancovan (París, 1876-1933)

La teva vida ardent s'inclina vers el vespre,
respira la jovença,
és curt el temps que va de la vinya a la premsa,
de l'alba al sol colgant,

guarda l'ànima oberta als perfums dels voltants,
als moviments de l'aigua,
estima l'esperança, l'esforç, l'orgull, l'amor,
és el bé més profund;

quants se n'han anat, digues, d'entre tots els cors vius
al sojorn solitari
sense haver begut mai la mel ni respirat
el vent de les albades,

quants se n'han anat, que ara, aquest capvespre, semblen
arrels de romeguera,
i no han assaborit la vida en què el sol
es desplega i s'enfonsa,

no varen compartir ni l'or ni les essències
que els omplien les mans,
però ara romanen a l'ombra on tothom dorm
sense somnis ni alè;

-viu, sigues incomptable a força de desigs,
d'esgarrifances i èxtasis,
aboca en els camins, on l'home ha de servir,
com un vas, la teva ànima;

unida als jocs dels dies, estreny contra el teu pit
la vida aspra i ferotge;
que la joia i l'amor cantin com un eixam
d'abelles als teus llavis.

Desprès mira com fugen, sense planys ni turments,
les ribes infidels,
havent donat el cor i el teu consentiment
a la nit eternal.

--------------------
(Poesia francesa. Barcelona:
Edicions 62, 1985, MOLU 44, p. 279)
--------------------

viernes, 12 de abril de 2013

La rambla de los andares


File:Richard Wilson 003.jpg

Voy andando por la rambla
de la vida entre bosques,
donde los álamos me llaman por mi nombre.

''¡Que soy el amor!,'', ''¡que somos
las hojas verdes, que mecen tu sien!'',
me coronan. Heme aquí, en el
más profundo secreto que nadie conoce.

Pero yo me desvío y doy camino
hacia los ríos de unos vagos pensamientos.
Igual que un junco y un sueño.

Por la mañana soleada; no es el amor o la amistad,
sentir que nos ciega los ojos,
antes son los juncos y el lauceraso
con los cuales yo me fabrico
una siringa silenciosa -para que cante
por mí; lo que callo, lo que pierdo- desde los tallos
húmedos de fuentes profundas. Luego,
solo entonces, adormecido,
pienso en ella. 

Ilustración: Vista desde Llyn Nantlle al monte Snowdon, del pintor galés Richard Wilson.
Texto de Jordi Rodríguez Serras.

martes, 9 de abril de 2013

LOS MUNDOS SUTILES - Pascal Gaigne


-Banda sonora del documental Los mundos sutiles, de Eduardo Chapero-Jackson, que trata sobre la vida y obra del poeta Antonio Machado.