Traduïnt Foscolo amb bona companyia.

Ugo Foscolo - Sonetti (1803)

Così gl'interi giorni.

  Così gl'interi giorni in lungo incerto

  sonno gemo! Ma poi quando la bruna

  notte gli astri nel ciel chiama e la luna,

  e il freddo aer di mute ombre è coverto;

  dove selvoso è il piano più deserto

  allor lento io vagabondo, ad una ad una

  palpo le piaghe onde la rea fortuna,

  e amore, e il mondo hanno il mio core aperto.

  Stanco mi appoggio or al troncon d'un pino,

  de or prostrato ove strepitan l'onde,

  con le speranze mie parlo e deliro.

  

  Ma per te le mortali ire e il destino

  spesso obblïando, a te, donna, io sospiro:

  luce degli occhi miei chi mi t'asconde?

Ugo Foscolo (1778-1827) - Sonet (1803)

Així els sencers jorns.

  Així els sencers jorns en un llarg incert

  somni planyo! Mes després quan la bruna

  nit els astres al cel clama i la lluna, 

  i el fred vent d'ombres mudes és cobert;

  On selvós és el planell i desert

  llavors calmós jo vago, i una a una

  palpo les nafres que la vil fortuna,

  Amor, i el Món al meu cor han obert.

  Cansat, m'inclino a la soca d'un pi,

  i postrat on xoquen les onades,

  amb ma esperança converso i deliro.

  Mes per tu mortals ires i el destí

  oblidant, per tu, dona, jo sospiro:

  llums dels meus ulls qui us té ben amagades?

                         Traducció de: Joan Fontanillas Sánchez i Jordi Rodríguez Serras.


Nota: S'accepten suggerències per tal de millorar la traducció catalana del poema !!