PoemA de la noche - Último amor (Beatriz Eguía Muñoz)

Último amor que llegas a mi vida
como un pájaro loco, atormentado,
vierte tu canto en incurable herida
que para siempre me dejó el pasado.

Hazme olvidar que la canción que mana
hoy de mi boca cálida y bermeja
sonará sólo hoy y que mañana
se mustiará como una cosa vieja.

Hazme olvidar que hay una ley que flota
sobre todas las cosas, que nos hiere,
y que nos canta en una eterna nota
que todo es transitorio y todo muere.

Yo creo en tí y creo en los rosales
que al sol de primavera se sonrojan.
Pero creo también en los fatales
vientos que los marchitan y deshojan.

Creo que el mismo sol que con orgullo
mimoso hace brotar la nueva gema
se ensaña refinado en el capullo
y tanto lo acaricia que lo quema.

Creo en ti con angustia y con encanto
y me invade un medroso y loco anhelo:
¡Oh, si pudieras en un vuelo santo
remontarme en tus alas hasta el cielo!...

¡Oh, si pudieras, loco amor que llena
de primavera mi alma fatigada,
darme una dicha plácida y serena,
serenamente buena y perfumada!

Estoy cansada de soñar, rendida
se postra mi alma, con suprema unción
dejo en tus manos mustia y aterida
el ave roja de mi corazón.

_________________________________________

Para más poemas de Beatriz Eguía Muñoz (1899-1927), poetisa argentina, "clic" aquí (a Wikisource)

Annabel Lee - Edgar Allan Poe (Traducció catalana)

Versió original (en anglès):

It was many and many a year ago,

In a kingdom by the sea,

That a maiden there lived whom you may know

By the name of Annabel Lee;

And this maiden she lived with no other thought

Than to love and be loved by me.

I was a child and she was a child,

In this kingdom by the sea,

But we loved with a love that was more than love-

I and my Annabel Lee-

With a love that the winged seraphs of Heaven

Coveted her and me.

And this was the reason that, long ago,

In this kingdom by the sea,

A wind blew out of a cloud, chilling

My beautiful Annabel Lee;

So that her highborn kinsmen came

And bore her away from me

To shut her up in a sepulchre

In this kingdom by the sea.

The angels, not half so happy in Heaven,

Went envying her and me-

Yes!-that was the reason (as all men know,

In this kingdom by the sea)

That the wind came out of the cloud by night,

Chilling and killing my Annabel Lee.

But our love it was stronger by far than the love

Of those who were older than we-

Of many far wiser than we-

And neither the angels in Heaven above

Nor the demons down under the sea

Can ever dissever my soul from the soul

Of the beautiful Annabel Lee;

For the moon never beams, without bringing me dreams

of the beautiful Annabel Lee;

And the stars never rise, but I feel the bright eyes

Of the beautiful Annabel Lee;

And so, all the night-tide, I liedown by the side

Of my darling-my darling-my life and my bride,

In her sepulchre there by the sea-

In her tomb by the sounding sea.

Versió traduïda (en català):

Fou fa molts i molts anys,

en un reialme proper al mar,

en el que hi vivia una donzella que podieu conèixer

pel nom d'Annabel Lee;

I aquesta poncella no visqué amb cap altre pensament

que estimar i ser estimada per mi.

Jo era un nen i ella també

en aquest reialme proper al mar,

però ens estimàvem amb un amor que era més que amor-

Jo i la meva Annabel Lee-

Un amor que els mateixos serafins del cel

ens envejaven, a ella i a mi.

I va ser per aquesta raó que, fa temps,

en aquest reialme proper al mar,

un vent sorgí d'un núvol, gelant

la meva preciosa Annabel Lee;

Vingueren a per ella els seus parents d'alta alcúrnia

i se la van emportar, ben lluny de mi,

per a tancar-la en un sepulcre,

en aquest reialme proper al mar.

Els àngels, ni la meitat de feliços en el Cel,

s'acostaven envejant-nos-

Si! Aquesta fou la raó (tothom ho sap,

en aquest reialme proper al mar)

per la qual un vent sorgí d'un núvol de nit,

gelant i matant la meva Annabel Lee.

Però el nostre amor era més fort que l'amor

d'aquells que ens doblaven en l'edat,

molt més savis que nosaltres-

I ni els serafins de damunt del Cel

ni els dimonis de sota el mar

podran mai separar la meva ànima de l'ànima

de la bella Annabel Lee;

La Lluna mai està radiant sense dur-me-la en somnis,

la preciosa Annabel Lee;

Els estels mai no s'alcen, sense sentir els ulls brillants

de la preciosa Annabel Lee;

Així, durant totes les marees nocturnals, m'ajaço al costat

d'ella -la meva estimada- la meva vida, la meva esposa,

en el seu sepulcre a la vora del mar-

en la seva tomba propera al mar remorós.

Traducció de Jordi Rodríguez Serras.

Il·lustració:Young Dreams, del pintor anglès James Clarke Hook.