Blog de literatura. "No te preocupes por ser mejor que tus contemporáneos o predecesores. Intenta ser mejor que tú mismo." (William Faulkner)
Seguidores
lunes, 21 de septiembre de 2015
L'Àguila - Alfred Tennyson (Traducció catalana)
Versió original: THE EAGLE
He clasps the crag with crooked hands;
Close to the sun in lonely land,
Ring'd with the azure world, he stands.
The wrinkled sea beneath him crawls;
He watches from his mountain walls,
And like a thunderbolt he falls.
Versió traduïda: L'ÀGUILA
Abraça el penyal amb tortes mans;
proper al sol en solitàries terres,
està encerclat amb el món d'atzur, dret.
El mar de moltes arrugues sota sues grapes;
contempla des dels murs de la muntanya,
i cau com un llampec.
Traducció de Jordi Rodríguez Serras.
Il·lustració: Imatge d'una àguila imperial ibérica (aquila adalberti).
miércoles, 15 de julio de 2015
Cientotreintaañosdesdequetefuiste, Rosalía.
Hoy se cumplen ciento treinta años del fallecimiento de la poetisa gallega Rosalía de Castro (1837-1885).
Arriba, un poema de ella, "Adiós ríos, adiós fontes", recitado por Amancio Prada.
__________________
Enlaces externos:
domingo, 5 de julio de 2015
Traducció catalana: Entrada la nit (Sara Teasdale)
Versió original (anglès): DEEP IN THE NIGHT
Deep in the night the cry of a swallow,
Under the stars he flew,
Keen as pain was his call to follow
Over the world to you.
Love in my heart is a cry forever
Lost as the swallow's flight,
Seeking for you and never, never
Stilled by the stars at night.
Versió traduïda:
Entrada la nit el cant de l'oreneta,
sota les estrelles volà,
penetrant fou la seva crida per a seguir
arran del món a tu.
L'amor del meu cor és plany per sempre més
perdut com el vol de l'oreneta,
buscant-he i mai, mai
mogut pels estels de nit.
Traducció de Jordi Rodríguez Serras.
Il·lustració: Gravat acolorit sobre fusta mostrant un excursionista que observa l'aurora a través de l'horitzó, de Fritdtjof Nansen.
miércoles, 27 de mayo de 2015
Traducció catalana: Echo - Christina Rossetti
Versió original (anglès):
Come to me in the silence of the night;
Come in the speaking silence of a dream;
Come with soft rounded cheeks and eyes as bright
As sunlight on a stream;
Come back in tears,
O memory, hope, love of finished years.
Oh dream how sweet, too sweet, too bitter sweet,
Whose wakening should have been in Paradise,
Where souls brimfull of love abide and meet;
Where thirsting longing eyes
Watch the slow door
That opening, letting in, lets out no more.
Yet come to me in dreams, that I may live
My very life again tho' cold in death:
Come back to me in dreams, that I may give
Pulse for pulse, breath for breath:
Speak low, lean low,
As long ago, my love, how long ago.
Versió traduïda (català):
Ve a mi en el silenci de la nit;
Ve en el parlar silent del somni;
Ve amb suaus galtes arrodonides i ulls tan brillants
Com un raig de sol sobre un rierol;
Torna enrere plorant,
Oh, record, esperança, amor d'acabats anys.
Oh somni encantador, tan dolç, a més de dolç punyent,
El despertar del qual hauria de ser en el Paradís,
On les ànimes vençudes d'amor aguanten i es reuneixen;
On sedejants ulls delerosos
Veuen la lenta portalada
Que s'obre, deixant entrar, sense deixar a fora res més.
Encara ve a mi en somnis, en els quals puc viure
La meva vida altre cop, encar en la gèlida mort:
Torna cap a mi en somnis, en els quals puc dedicar
Pols per pols, alè per alè:
Parla en veu baixa, lentament s'inclina,
Com fa tant de temps, amor meu, com fa tant de temps.
Traducció de Jordi Rodríguez Serras.
Il·lustració: Echo (1900), del pintor britànic Talbot Hughes.
sábado, 2 de mayo de 2015
Atlas
Antes que alguien entre y me pregunte <<¿cual es la hora?>> le diré que siempre quise confiar en alguien verdaderamente y no soportar encima todo el peso de mi mundo.
Texto de Jordi Rodríguez Serras
Il·lustración: Atlas -a las puertas de la entrada del Vrtbovská zahrada-, del escultor austríaco Matyas Bernard Braun.
jueves, 30 de abril de 2015
Pensamientos de Shakespeare
ENLACES EXTERNOS:
El vídeo ha sido extraído del canal de Youtube de la UNED.
Página web de la UNED (Universidad Nacional de Educación a Distancia).
domingo, 26 de abril de 2015
El Pallasso
L'Allò...
Text de Jordi Rodríguez Serras
Il·lustració: "Retrat de Carl Godlewski com a pallasso" (1887), del pintor alemany Christian Wilhelm Allers.
PoemA de la tarde: "Elegía de un madrigal", de Antonio Machado
Recuerdo que una tarde de soledad y hastío,
¡oh tarde como tantas! el alma mía era,
bajo el azul monótono, un ancho y terso río
que ni tenía un pobre juncal en su ribera.
¡Oh mundo sin encanto, sentimental inopia
que borra el misterioso azogue del cristal!
¡Oh el alma sin amores que el Universo copia
con irremediable bostezo universal!
Quiso el poeta recordar a solas
las ondas bien amadas, la luz de los cabellos
que él llamaba en sus rimas rubias olas.
Leyó... La letra mata: no se acordaba de ellos...
Y un día- como tantos-, al aspirar un día
aromas de una rosa que en el rosal se abría,
brotó como una llama la luz de los cabellos
que él en sus madrigales llamaba rubias olas;
brotó, porque un aroma igual tuvieron ellos...
Y se alejó en silencio para llorar a solas.
viernes, 24 de abril de 2015
El microrrelato más breve y conciso en lengua española
LUIS XIV, del autor español Juan Pedro Aparicio:
Yo
De "La mitad del diablo".
Información del libro, aquí.
Página web de la editorial Páginas de espuma.
Yo
De "La mitad del diablo".
Información del libro, aquí.
Página web de la editorial Páginas de espuma.
miércoles, 22 de abril de 2015
Entre un mar de escarcha y un bosque
| "Coin de table", de Henri Fantin Latour. |
La poesía enlaza corazones y pensamientos variados. Entre un mar de escarcha y un bosque, ¿en cual nos quedaríamos?
Aun así me pregunto ¿el mundo a quién pertenece? La cuchipanda de los poetas -a veces- se vuelve muy pesada.
Texto de Jordi Rodríguez Serras.
lunes, 20 de abril de 2015
La Música acompaña con Todo
Contempla y déjate deleitar, oh viajero, por las cajitas de música:
BLOODY TEARS (Castlevania: Lords of Shadow)
![]() |
| Idílico, de Marià Fortuny. |
Canal de Youtube del cual he extraído el remix.
lunes, 13 de abril de 2015
Por siempre, maestro Günter
<<Melancolía y Utopía son la cara y cruz de la misma moneda>>
El poeta alemán Günter Grass falleció este lunes, 13 de abril de 2015. Fue él quien recibió el Premio Nobel de Literatura en 1999. Fue él quien escribió "El tambor de hojalata", quizá su novela más conocida (al menos por mí). Que sus obras pervivan por siempre. Requiescat in pace.
El poeta alemán Günter Grass falleció este lunes, 13 de abril de 2015. Fue él quien recibió el Premio Nobel de Literatura en 1999. Fue él quien escribió "El tambor de hojalata", quizá su novela más conocida (al menos por mí). Que sus obras pervivan por siempre. Requiescat in pace.
miércoles, 8 de abril de 2015
Els vents fan remor
Els vents fan remor
a les arribades.
M'ho vas dir una vegada,
en somnis. De matí,
la boira nocturna encara
ressona. A poble mai deixa de ser hivern.
Text de Jordi Rodríguez Serras
Il·lustració: "Estació XIII: Hara al Tokaido", del pintor d'ukiyo-e japonès Utagawa Hiroshige.
lunes, 30 de marzo de 2015
La frase del dia, de Halldór Laxness
| Caminante sobre un mar de niebla, de Caspar David Friedrich |
"El hombre no es independiente a menos que tenga el coraje de quedarse solo."
-De Sjálfstaett fólk (Independent People, 1935), Libro Dos, parte III: Conclusión.
_________________________________________
ENLACES: Biografia del escritor islandés Halldór Laxness.
Información adicional del poeta.
domingo, 29 de marzo de 2015
PoemA del dia: "Eternitat", de Mossèn Jacint Verdaguer
| Vista a la catedral de Girona |
Pensa en ben obrar,
puix n' ha de seguir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.
Es l' eternitat
un mar sense fons,
de llum per los bons,
de foch pel malvat;
tots hi hem d' entrar
per jamay sortir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.
puix n' ha de seguir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.
Es l' eternitat
un mar sense fons,
de llum per los bons,
de foch pel malvat;
tots hi hem d' entrar
per jamay sortir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.
Pels mals es un pou
de sofre bullent,
ahont del torment
la roda no 's mou;
un sempre cremar
sens may consumir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.
Mort que sempre viu,
vida que may mor,
un cuch dintre 'l cor
que 'l rosega viu,
un sempre morir
sens may espirar:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.
de sofre bullent,
ahont del torment
la roda no 's mou;
un sempre cremar
sens may consumir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.
Mort que sempre viu,
vida que may mor,
un cuch dintre 'l cor
que 'l rosega viu,
un sempre morir
sens may espirar:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.
Pels bons es un riu
d' eternes delicies,
bressol de caricies
hont Jesús somriu.
¡Per un breu penar,
un cel possehir!
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.
Sigles passarán
més que al mar hi ha arenes,
los goigs y les penes
sempre comensant.
d' eternes delicies,
bressol de caricies
hont Jesús somriu.
¡Per un breu penar,
un cel possehir!
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.
Sigles passarán
més que al mar hi ha arenes,
los goigs y les penes
sempre comensant.
Morir sens cessar,
¡terrible morir!
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.
Tu, que 't diverteixes,
demá hi patirás;
demá hi gosarás,
tu, que avuy pateixes:
dolcíssim penar
si 'l cel t' ha de obrir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.
¡terrible morir!
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.
Tu, que 't diverteixes,
demá hi patirás;
demá hi gosarás,
tu, que avuy pateixes:
dolcíssim penar
si 'l cel t' ha de obrir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.
Per gust que no dura
no dones lo etern,
ni compres l' infern
per vana hermosura;
derrera 'l pecar
vindrá lo morir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.
¡Sempre veure á Dèu
ó no véurel may!
¡oh sempre, oh jamay,
que may vos moveu!
Lo cel es per dar;
¿hi voleu venir
á may més patir,
á sempre gosar?
no dones lo etern,
ni compres l' infern
per vana hermosura;
derrera 'l pecar
vindrá lo morir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.
¡Sempre veure á Dèu
ó no véurel may!
¡oh sempre, oh jamay,
que may vos moveu!
Lo cel es per dar;
¿hi voleu venir
á may més patir,
á sempre gosar?
Del llibre "Cántichs" (1893)
miércoles, 4 de marzo de 2015
Amor, Muerte y mujeres, un documental sobre Edgar A. Poe
Un interesante documental biográfico de la BBC acerca del escritor estadounidense Edgar Allan Poe (1809-1849):
Enlaces: https://www.youtube.com/watch?v=EFMt79gW2nA
Al ser un vídeo extraído de Youtube, desconozco realmente a quién debería dar los créditos, por lo que dejo el enlace al usuario.
lunes, 2 de marzo de 2015
PoemA de la noche: "La religión de mi tiempo" (fragmento), de Pasolini
Los del corazón de perro, de ojos profanadores, los infames alumnos de un Jesús corrupto
en los salones vaticanos, en los oratorios,
en las salas de espera de los ministros, en los púlpitos: fuertes sobre un pueblo de sirvientes.
¡Qué lejos ha llegado desde los tumultos puramente interiores de su corazón, desde el paisaje de prímulas y vástagos
del materno Friuli, el dulciardiente Ruiseñor de la Iglesia Católica!
Su sacrílego, si bien religioso amor
no es más que un recuerdo, una ars retorica: pero es él quien está muerto, no yo, de ira,
de amor desengañado, de ansiedad espasmódica
por una tradición que es asesinada
cada día por quien se quiere defensor suyo; y con él ha muerto una tierra bendecida
por la luz religiosa, con su pulcritud campesina de campos y caseríos;
ha muerto una madre que es mansedumbre y candor
imperturbables en un tiempo de absoluto mal; y ha muerto una época de nuestra existencia, que en un mundo destinado a humillarnos
fue luz moral y resistencia.
Del libro La religión de mi tiempo, 1957. Pier Paolo Pasolini.
Leído y extraído de la página web del diario ABC: Pasolini: el poeta comunista que amaba a Dios.
Leído y extraído de la página web del diario ABC: Pasolini: el poeta comunista que amaba a Dios.
miércoles, 18 de febrero de 2015
Fills de la llum
Des del cel s'escorre
l'ombra impertèrrita.
Encar s'hi dibuixa,
entre els corrents d'aire,
espases de llum
d'un combat antic.
Partiràs un dia
de l'amat alcàsser,
i hauràs d'enfrontar
tota sola el món.
Vine a mi, Filla
de la Llum i seràs
el llamp regnant que falta
entre dues eternitats.
Text de Jordi Rodríguez Serras.
_______________________________________
Música (banda sonora del videojoc Child of Light):
Del canal de Youtube: Morindie
___________________________________________
El haiku en català
Apunts d'escriptura creativa.
POESIA JAPONESA.
El haiku traslladat a la llengua catalana consta de tres versos breus, d'ordinari de quatre, sis i quatre síl·labes, respectivament. Diem d'ordinari ja que sempre pot haver-hi excepcions, però seran en detriment de l'art del haikai i a favor del concepte del mateix poema (és a dir, sacrificar l'exactitud de la mètrica japonesa per incloure una síl·laba més o una síl·laba menys per tal de contar més coses, per exemple). No obstant, això últim no és gaire recomenable.
Tots tres versos són "femenins". Per "femení" entenem en què la darrera paraula de cada vers és plana. Però perquè versos femenins (o plans)? Aporten la cadència i la musicalitat normalment atribuïdes de forma clàssica al haiku, el qual antigament, abans de la creació i la consolidació del kanji per influències xineses, era après de memòria i transmés recitat, com altres civilitzacions van fer fa més de dos mil anys.
| "Sokokura" (1852), d'Utagawa Hiroshige |
Estructura del haiku
Vers 1: exposició d'un estat d'ànim, una visió o una realitat o experiència sensorial que pertany a l'àmbit de l'immutable.
Vers 2: introducció del moment present. Vindria a ser l'experiència en concret.
Vers 3: Resolució de la distorsió (pertorbació, sorpresa o alteració, o bé una incògnita...) i es retorna a l'harmonia, el punt final.
Segons Matsuo Bashô, el tercer vers conté una conclusió que resoldrà l'amalgama de sensacions prèvies; una conclusió que explica, que sorprèn a qui llegeix. Però NO necessàriament s'ha de seguir aquesta regla. El haiku, no obstant, dóna força llibertat als autors, i s'entèn que no obliga a una progressió temàtica seguint els tres versos.
________________________________
Recordem que, sense ritme, la mètrica ve a ser inútil.
La cadència del poema hauria de ser un dels principals motors de cada composició.
________________________________
El haiku en la seva brevedat ha de condensar-se. La densitat és una de les seves virtuts. Eliminem tots aquells adverbis, adjectius i altres elements prescindibles (connectors poden ser substituïts per signes de puntuació). La majoria de possessius sobren.
-No calen verbs, sobretot els d'acció. És millor emprar infinitius. En cas de posar un verb és eficaç substituïr el present d'indicatiu per l'imperfet (una forma accentualment plana, correcta a l'hora de compondre a vistes de la mètrica).
Bibliografia:
- SUNYOL, Victor. "Escriptura creativa." Eumo Editorial.
viernes, 13 de febrero de 2015
El conte del Vescomte
-Saps aquella del Vescomte? -em preguntà l'avi,
que jeia entre els escalons de la porxada, al carrer,
amb el rostre serè i lleugerament entintat de terra.
Aleshores, advertint la meva sorpresa,
ja que justament contemplí una pura i sagaç fada d'aire lliscant per les parets
annexes al temple, m'ho va repetir:
-Nen, coneixes el conte del Vescomte?
Text de Jordi Rodríguez Serras
Il·lustració: "Diogenes trencant un bol", del pintor polonès Henryk Siemiradzki.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)


