Què se n'ha fet, dels clàssics?

La crisi esdevé un fet, i no només en la dèria financera que sotsobra amb tanta freqüència, ultimament, al nostre país. Dic això per què sembla -és- que les lectures habituals en català descendeixen, o cada cop hi ha menys finançament per part de les editorials de promoure la lectura en la llengua de Miquel Llor.

Avui he llegit a la plana web de la Vanguardia un article molt sucós i d'interés de Joan Massot, de dilluns.
Recomano que el llegiu i palpeu la indignació que pot inundar a més d'un. ¿Qué pensarieu si veiessiu que no us podeu fer amb un llibre per la editorial corresponent o la biblioteca de sempre, diguem-ne per exemple Hores angleses -que el mateix Massot l'ha utilitzat d'exemple-, de Ferran Soldevila ? Està clar que, de les Humanitats catalanes, n'hi ha poc interés!

Viladrau, rau-rau · Trentè Premi Montseny

Som a mitjans de maig, i per increible que sembli, la primavera està ofegant-se d'incomptables campanades de bateig enfollit. La pluja en si revesteix les fulles que comencen a enverdir-se i jo, pensant que sóc ''Clarín''
tinc l'esperit passat per aigua. Som a primavera i un nomès fa que pensar en coses ombrívoles. Potser són les muses que reclamen joia? És cert que les tinc un xic abandonadetes, com elles em tenen a mi: a Pa i Aigua. Ara és el moment de probar sort i fer d'aquest sentiment d'angoixa inspiració, potser sona la flauta o no. A Viladrau se celebra un certamen força interessant. Als curiosos, aquí teniu les bases i un poema.

http://www.aiguafreda.cat/municipi/directori/entitats/associacio-amics-del-montseny (hi han les bases del certamen més ben explicades, encara que són les de l'any 2009).

Bases del concurs (resumides i ACTUALITZADES pel present any)


Prometheus (fragment). Traducció de Jordi Rodríguez a partir de la versió castellana:


Protegeix el teu cel, Zeus,
amb un vel de núvols,
i juga, com un vailet
que decapita cards,
amb alzines i muntanyes;
però la meva terra
deixa tranquil·la
i la meva cabana
que tu no has feta,
i la meva llar,
que per llurs focs
m'envejes.

Johann W. von Goethe (1749-1832). Poeta i pensador alemany.

Traducció indirecta de Lermontov al català: La vela.

A cavall entre el Romanticisme sincer més alliberat i el Realisme, Mijail Lermontov (Moscou, 1814-1841) cresquè com a poeta dins de l'anomenat Segle d'Or de la Literatura Russa, iniciat pel prestigiós dramaturg, amb aurèola de llegendari, Karamzín (1766-1826).  Aquesta mateixa figura del passat
literari fou l'impulsor del Prerromanticisme i Sentimentalisme alemanys (l'STURM UND DRANG -''tempesta i ímpetu''-), amb clares influències de poetes com Schiller i Goethe, encara que amb algunes influències també dels anglesos, com Lord Byron y Walter Scott. 


Lermontov ha trascendit a la Història de la Literatura per haver format part de la mateixa generació de poetes que Zukhovski i Pushkin, de més o menys qualitat que aquest. Tot és qüestió de gustos y sensibilitat:
a mi personalment em delita molt més llegir Lermontov que Pushkin, encara que els admiro a tots dos per la seva universalitat.


A continuació exposo un poema de Lermontov, en diversos idiomes, l'original (al rus) i la traducció oficial al castellà per a després fer una traducció pròpia, aproximada, al català.


Versió original del poema (en rus):        La vela,  de Mikhail Lermontov

Белеет парус одинокой

В тумане моря голубом!..

Что ищет он в стране далекой?

Paisatge rocós de costa a l'Egeu (1884), Ivan Aivazovsky

Что кинул он в краю родном?..

Играют волны — ветер свищет

И мачта гнется и скрыпит...

Увы! он счастия не ищет,

И не от счастия бежит!

Под ним струя светлей лазури

Над ним луч солнца золотой...

А он, мятежный, просит бури,

Как будто в бурях есть покой!

1832.

Traducción castellana a cargo de un buen traductor ruso afincado en España, Oleg Shatrov:

Se otea una vela blanca, sola

sobre la niebla azul del mar...

¿Qué buscará allá en la lejanía?

¿Y qué debió en su tierra abandonar?

Bailan las olas y el viento ruge,

al mástil, curvo, se le oye rechinar...

¡Ya veis, no busca más la dicha;

ni piensa de la dicha escapar!

Abajo la corriente azul se aclara;

arriba  el oro ya empieza a brillar...

Mas ella pide, inquieta una tormenta,

¡como si ésta la pudiera apaciguar!

Com pots veure i tastar per  tu mateix, lector, no hi ha millor traductor que un 

del mateix país del poeta a traduïr!

Ara, exposaré la meva pròpia versió al català d'aquesta traducció tan delitosa. No m'atreveixo, encara, a traduïr del rus al català o castellà, per què el meu nivell per a les llengues eslaves és encara massa rudimentari i imprecís (a penes porto quatre mesos aprenent rus pel meu compte). Prefereixo fer versions catalanes a partir d'una versió castellana ja que aquesta és la manera més segura de començar. Certament, potser no sigui la més autèntica, però estic segur que més d'un no traduirà, per falta de coneixements necessaris per fer-ho, la Gerusalemme liberata de Torquato Tasso a un any o dos d'estudi d'Italià. 

Versió al català del poema. Traducció de Jordi Rodríguez Serras:

Es guaita una vela blanca, sola

sobre la boira blava de l'oceà...

Qué buscarà en la llunyedat?

Qué hi va haver a la terra abandonat?

Guimben les onades i bramula el vent,

el màstil, corb, se'l sent rondinar...

Veieu, no busca més joia;

no pensa de la joia escapar!

Avall, el corrent blavós s'aclareix;

amunt, l'or comença a lluir...

Però ella demana, amoïnada, una tempesta,

com si aquesta la pogués disminuir!

Hi ha temps per a tot/ Hay tiempo para todo: IV Premi Jordi Pàmies.

Compte, s'obre la brida literària i els poetes que vulguin demostrar el seu talent o la seva vena romàntica, poden participar-hi, desde febrer d'aquest any, a la convocació del IV Premi Jordi Pàmies de la localitat lleidatana de Guissona (a la comarca de la Segarra). Tenint en compte que un servidor és de La Selva (Girona), tampoc és tan llarga  la distància.
Les bases del concurs són les següents. Aquells que estiguin interessats,
que sapiguen que la dotació econòmica del premi al guanyador és de
dos mil miques :

http://www.guissona.cat/la-vila/cultura/i-premi-jordi-pamias

Vingueren cavalls  

amb ulls de maragda. 

Un anell verd viu  

sorprengué la nit. 

 La mort  

fornida de sella 

 i agafat a la crina 

 l'amor 

          no caiguis 

                    la cua suau 


                    com fils de seda. 

                             ~Anna Dodas (1962-1986)~