Seguidores

miércoles, 27 de mayo de 2015

Traducció catalana: Echo - Christina Rossetti



Versió original (anglès):

Come to me in the silence of the night;
Come in the speaking silence of a dream;
Come with soft rounded cheeks and eyes as bright
As sunlight on a stream;
Come back in tears,
O memory, hope, love of finished years.

Oh dream how sweet, too sweet, too bitter sweet,
Whose wakening should have been in Paradise,
Where souls brimfull of love abide and meet;
Where thirsting longing eyes
Watch the slow door
That opening, letting in, lets out no more.

Yet come to me in dreams, that I may live
My very life again tho' cold in death:
Come back to me in dreams, that I may give
Pulse for pulse, breath for breath:
Speak low, lean low,
As long ago, my love, how long ago.

Versió traduïda (català):

Ve a mi en el silenci de la nit;
Ve en el parlar silent del somni;
Ve amb suaus galtes arrodonides i ulls tan brillants
Com un raig de sol sobre un rierol;
Torna enrere plorant,
Oh, record, esperança, amor d'acabats anys.

Oh somni encantador, tan dolç, a més de dolç punyent,
El despertar del qual hauria de ser en el Paradís,
On les ànimes vençudes d'amor aguanten i es reuneixen;
On sedejants ulls delerosos
Veuen la lenta portalada
Que s'obre, deixant entrar, sense deixar a fora res més.

Encara ve a mi en somnis, en els quals puc viure
La meva vida altre cop, encar en la gèlida mort:
Torna cap a mi en somnis, en els quals puc dedicar
Pols per pols, alè per alè:
Parla en veu baixa, lentament s'inclina,
Com fa tant de temps, amor meu, com fa tant de temps.

Traducció de Jordi Rodríguez Serras.
Il·lustració: Echo (1900), del pintor britànic Talbot Hughes.

sábado, 2 de mayo de 2015

Atlas

File:Vstupní brána Vrtbovské zahrady, Atlas.JPG

Antes que alguien entre y me pregunte <<¿cual es la hora?>> le diré que siempre quise confiar en alguien verdaderamente y no soportar encima todo el peso de mi mundo.

Texto de Jordi Rodríguez Serras
Il·lustración: Atlas -a las puertas de la entrada del Vrtbovská zahrada-, del escultor austríaco Matyas Bernard Braun.

domingo, 26 de abril de 2015

El Pallasso

File:Carl Godlewski als Clown, 1887 (von C.W.Allers).jpg

L'Allò...


Text de Jordi Rodríguez Serras
Il·lustració: "Retrat de Carl Godlewski com a pallasso" (1887), del pintor alemany Christian Wilhelm Allers.

PoemA de la tarde: "Elegía de un madrigal", de Antonio Machado


Recuerdo que una tarde de soledad y hastío,
¡oh tarde como tantas! el alma mía era,
bajo el azul monótono, un ancho y terso río
que ni tenía un pobre juncal en su ribera.
¡Oh mundo sin encanto, sentimental inopia
que borra el misterioso azogue del cristal!
¡Oh el alma sin amores que el Universo copia
con irremediable bostezo universal!
Quiso el poeta recordar a solas
las ondas bien amadas, la luz de los cabellos
que él llamaba en sus rimas rubias olas.
Leyó... La letra mata: no se acordaba de ellos...
Y un día- como tantos-, al aspirar un día
aromas de una rosa que en el rosal se abría,
brotó como una llama la luz de los cabellos
que él en sus madrigales llamaba rubias olas;
brotó, porque un aroma igual tuvieron ellos...
Y se alejó en silencio para llorar a solas.

miércoles, 22 de abril de 2015

Entre un mar de escarcha y un bosque

File:Henri Fantin-Latour 005.jpg
 "Coin de table", de Henri Fantin Latour.

La poesía enlaza corazones y pensamientos variados. Entre un mar de escarcha y un bosque, ¿en cual nos quedaríamos?
Aun así me pregunto ¿el mundo a quién pertenece? La cuchipanda de los poetas -a veces- se vuelve muy pesada.

Texto de Jordi Rodríguez Serras.

lunes, 20 de abril de 2015

La Música acompaña con Todo


Contempla y déjate deleitar, oh viajero, por las cajitas de música:

BLOODY TEARS (Castlevania: Lords of Shadow)



Idílico, de Marià Fortuny.
Enlace externo:
Canal de Youtube del cual he extraído el remix.

lunes, 13 de abril de 2015

Por siempre, maestro Günter

<<Melancolía y Utopía son la cara y cruz de la misma moneda>>

El poeta alemán Günter Grass falleció este lunes, 13 de abril de 2015. Fue él quien recibió el Premio Nobel de Literatura en 1999. Fue él quien escribió "El tambor de hojalata", quizá su novela más conocida (al menos por mí). Que sus obras pervivan por siempre. Requiescat in pace.

miércoles, 8 de abril de 2015

Els vents fan remor



Els vents fan remor
a les arribades.
M'ho vas dir una vegada,
en somnis. De matí,
la boira nocturna encara
ressona. A poble mai deixa de ser hivern.

Text de Jordi Rodríguez Serras
Il·lustració: "Estació XIII: Hara al Tokaido", del pintor d'ukiyo-e japonès Utagawa Hiroshige.

lunes, 30 de marzo de 2015

La frase del dia, de Halldór Laxness

Caminante sobre un mar de niebla, de Caspar David Friedrich
_________________________________________

"El hombre no es independiente a menos que tenga el coraje de quedarse solo."
-De Sjálfstaett fólk (Independent People, 1935), Libro Dos, parte III: Conclusión.

_________________________________________


ENLACES: Biografia del escritor islandés Halldór Laxness.
Información adicional del poeta.

domingo, 29 de marzo de 2015

PoemA del dia: "Eternitat", de Mossèn Jacint Verdaguer


Vista a la catedral de Girona

Pensa en ben obrar,
puix n' ha de seguir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 Es l' eternitat
un mar sense fons,
de llum per los bons,
de foch pel malvat;
tots hi hem d' entrar
per jamay sortir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.
 Pels mals es un pou
de sofre bullent,
ahont del torment
la roda no 's mou;
un sempre cremar
sens may consumir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 Mort que sempre viu,
vida que may mor,
un cuch dintre 'l cor
que 'l rosega viu,
un sempre morir
sens may espirar:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.
 Pels bons es un riu
d' eternes delicies,
bressol de caricies
hont Jesús somriu.
¡Per un breu penar,
un cel possehir!
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 Sigles passarán
més que al mar hi ha arenes,
los goigs y les penes
sempre comensant.
Morir sens cessar,
¡terrible morir!
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 Tu, que 't diverteixes,
demá hi patirás;
demá hi gosarás,
tu, que avuy pateixes:
dolcíssim penar
si 'l cel t' ha de obrir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.
 Per gust que no dura
no dones lo etern,
ni compres l' infern
per vana hermosura;
derrera 'l pecar
vindrá lo morir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 ¡Sempre veure á Dèu
ó no véurel may!
¡oh sempre, oh jamay,
que may vos moveu!
Lo cel es per dar;
¿hi voleu venir
á may més patir,
á sempre gosar?
 Del llibre "Cántichs" (1893)

miércoles, 4 de marzo de 2015

Amor, Muerte y mujeres, un documental sobre Edgar A. Poe


Un interesante documental biográfico de la BBC acerca del escritor estadounidense Edgar Allan Poe (1809-1849):


Enlaces: https://www.youtube.com/watch?v=EFMt79gW2nA
Al ser un vídeo extraído de Youtube, desconozco realmente a quién debería dar los créditos, por lo que dejo el enlace al usuario.

lunes, 2 de marzo de 2015

PoemA de la noche: "La religión de mi tiempo" (fragmento), de Pasolini




Los del corazón de perro, de ojos profanadores, los infames alumnos de un Jesús corrupto
en los salones vaticanos, en los oratorios,
en las salas de espera de los ministros, en los púlpitos: fuertes sobre un pueblo de sirvientes.
¡Qué lejos ha llegado desde los tumultos puramente interiores de su corazón, desde el paisaje de prímulas y vástagos
del materno Friuli, el dulciardiente Ruiseñor de la Iglesia Católica!
Su sacrílego, si bien religioso amor
no es más que un recuerdo, una ars retorica: pero es él quien está muerto, no yo, de ira,
de amor desengañado, de ansiedad espasmódica
por una tradición que es asesinada
cada día por quien se quiere defensor suyo; y con él ha muerto una tierra bendecida
por la luz religiosa, con su pulcritud campesina de campos y caseríos;
ha muerto una madre que es mansedumbre y candor
imperturbables en un tiempo de absoluto mal; y ha muerto una época de nuestra existencia, que en un mundo destinado a humillarnos
fue luz moral y resistencia.

Del libro La religión de mi tiempo, 1957. Pier Paolo Pasolini.

Leído y extraído de la página web del diario ABC: Pasolini: el poeta comunista que amaba a Dios.

miércoles, 18 de febrero de 2015

Fills de la llum


Des del cel s'escorre
l'ombra impertèrrita.
Encar s'hi dibuixa,
entre els corrents d'aire,
espases de llum
d'un combat antic.
Partiràs un dia
de l'amat alcàsser,
i hauràs d'enfrontar
tota sola el món.
Vine a mi, Filla
de la Llum i seràs
el llamp regnant que falta
entre dues eternitats.

Text de Jordi Rodríguez Serras.

_______________________________________
Música (banda sonora del videojoc Child of Light):


Del canal de Youtube: Morindie
___________________________________________