Pensamientos de Shakespeare

ENLACES EXTERNOS:
El vídeo ha sido extraído del canal de Youtube de la UNED.
Página web de la UNED (Universidad Nacional de Educación a Distancia).

El Pallasso

L'Allò...


Text de Jordi Rodríguez Serras
Il·lustració: "Retrat de Carl Godlewski com a pallasso" (1887), del pintor alemany Christian Wilhelm Allers.

PoemA de la tarde: "Elegía de un madrigal", de Antonio Machado

Recuerdo que una tarde de soledad y hastío,

¡oh tarde como tantas! el alma mía era,

bajo el azul monótono, un ancho y terso río

que ni tenía un pobre juncal en su ribera.

¡Oh mundo sin encanto, sentimental inopia

que borra el misterioso azogue del cristal!

¡Oh el alma sin amores que el Universo copia

con irremediable bostezo universal!

Quiso el poeta recordar a solas

las ondas bien amadas, la luz de los cabellos

que él llamaba en sus rimas rubias olas.

Leyó... La letra mata: no se acordaba de ellos...

Y un día- como tantos-, al aspirar un día

aromas de una rosa que en el rosal se abría,

brotó como una llama la luz de los cabellos

que él en sus madrigales llamaba rubias olas;

brotó, porque un aroma igual tuvieron ellos...

Y se alejó en silencio para llorar a solas.

El microrrelato más breve y conciso en lengua española

 LUIS XIV, del autor español Juan Pedro Aparicio:

Yo

De "La mitad del diablo".

Información del libro, aquí.
Página web de la editorial Páginas de espuma.

Entre un mar de escarcha y un bosque

 "Coin de table", de Henri Fantin Latour.

La poesía enlaza corazones y pensamientos variados. Entre un mar de escarcha y un bosque, ¿en cual nos quedaríamos?

Aun así me pregunto ¿el mundo a quién pertenece? La cuchipanda de los poetas -a veces- se vuelve muy pesada.

Texto de Jordi Rodríguez Serras.

La Música acompaña con Todo

Contempla y déjate deleitar, oh viajero, por las cajitas de música:

BLOODY TEARS (Castlevania: Lords of Shadow)

Idílico, de Marià Fortuny.

Enlace externo:

Canal de Youtube del cual he extraído el remix.

Por siempre, maestro Günter

<<Melancolía y Utopía son la cara y cruz de la misma moneda>>

El poeta alemán Günter Grass falleció este lunes, 13 de abril de 2015. Fue él quien recibió el Premio Nobel de Literatura en 1999. Fue él quien escribió "El tambor de hojalata", quizá su novela más conocida (al menos por mí). Que sus obras pervivan por siempre. Requiescat in pace.

Els vents fan remor

Els vents fan remor
a les arribades.
M'ho vas dir una vegada,
en somnis. De matí,
la boira nocturna encara
ressona. A poble mai deixa de ser hivern.

Text de Jordi Rodríguez Serras
Il·lustració: "Estació XIII: Hara al Tokaido", del pintor d'ukiyo-e japonès Utagawa Hiroshige.

La frase del dia, de Halldór Laxness

Caminante sobre un mar de niebla, de Caspar David Friedrich

_________________________________________

"El hombre no es independiente a menos que tenga el coraje de quedarse solo."
-De Sjálfstaett fólk (Independent People, 1935), Libro Dos, parte III: Conclusión.

_________________________________________


ENLACES: Biografia del escritor islandés Halldór Laxness.
Información adicional del poeta.

PoemA del dia: "Eternitat", de Mossèn Jacint Verdaguer

Vista a la catedral de Girona

Pensa en ben obrar,
puix n' ha de seguir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 Es l' eternitat
un mar sense fons,
de llum per los bons,
de foch pel malvat;
tots hi hem d' entrar
per jamay sortir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 Pels mals es un pou
de sofre bullent,
ahont del torment
la roda no 's mou;
un sempre cremar
sens may consumir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 Mort que sempre viu,
vida que may mor,
un cuch dintre 'l cor
que 'l rosega viu,
un sempre morir
sens may espirar:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 Pels bons es un riu
d' eternes delicies,
bressol de caricies
hont Jesús somriu.
¡Per un breu penar,
un cel possehir!
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 Sigles passarán
més que al mar hi ha arenes,
los goigs y les penes
sempre comensant.

Morir sens cessar,
¡terrible morir!
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 Tu, que 't diverteixes,
demá hi patirás;
demá hi gosarás,
tu, que avuy pateixes:
dolcíssim penar
si 'l cel t' ha de obrir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 Per gust que no dura
no dones lo etern,
ni compres l' infern
per vana hermosura;
derrera 'l pecar
vindrá lo morir:
Ó sempre patir,
ó sempre gosar.

 ¡Sempre veure á Dèu
ó no véurel may!
¡oh sempre, oh jamay,
que may vos moveu!
Lo cel es per dar;
¿hi voleu venir
á may més patir,
á sempre gosar?

 Del llibre "Cántichs" (1893)

Amor, Muerte y mujeres, un documental sobre Edgar A. Poe

Un interesante documental biográfico de la BBC acerca del escritor estadounidense Edgar Allan Poe (1809-1849):

Enlaces: https://www.youtube.com/watch?v=EFMt79gW2nA
Al ser un vídeo extraído de Youtube, desconozco realmente a quién debería dar los créditos, por lo que dejo el enlace al usuario.

PoemA de la noche: "La religión de mi tiempo" (fragmento), de Pasolini

Los del corazón de perro, de ojos profanadores, los infames alumnos de un Jesús corrupto

en los salones vaticanos, en los oratorios,

en las salas de espera de los ministros, en los púlpitos: fuertes sobre un pueblo de sirvientes.

¡Qué lejos ha llegado desde los tumultos puramente interiores de su corazón, desde el paisaje de prímulas y vástagos

del materno Friuli, el dulciardiente Ruiseñor de la Iglesia Católica!

Su sacrílego, si bien religioso amor

no es más que un recuerdo, una ars retorica: pero es él quien está muerto, no yo, de ira,

de amor desengañado, de ansiedad espasmódica

por una tradición que es asesinada

cada día por quien se quiere defensor suyo; y con él ha muerto una tierra bendecida

por la luz religiosa, con su pulcritud campesina de campos y caseríos;

ha muerto una madre que es mansedumbre y candor

imperturbables en un tiempo de absoluto mal; y ha muerto una época de nuestra existencia, que en un mundo destinado a humillarnos

fue luz moral y resistencia.

Del libro La religión de mi tiempo, 1957. Pier Paolo Pasolini.

Leído y extraído de la página web del diario ABC: Pasolini: el poeta comunista que amaba a Dios.

Fills de la llum

Des del cel s'escorre
l'ombra impertèrrita.
Encar s'hi dibuixa,
entre els corrents d'aire,
espases de llum
d'un combat antic.
Partiràs un dia
de l'amat alcàsser,
i hauràs d'enfrontar
tota sola el món.
Vine a mi, Filla
de la Llum i seràs
el llamp regnant que falta
entre dues eternitats.

Text de Jordi Rodríguez Serras.

_______________________________________
Música (banda sonora del videojoc Child of Light):

Del canal de Youtube: Morindie
___________________________________________

El haiku en català

Apunts d'escriptura creativa.

POESIA JAPONESA.

El haiku traslladat a la llengua catalana consta de tres versos breus, d'ordinari de quatre, sis i quatre síl·labes, respectivament. Diem d'ordinari ja que sempre pot haver-hi excepcions, però seran en detriment de l'art del haikai i a favor del concepte del mateix poema (és a dir, sacrificar l'exactitud de la mètrica japonesa per incloure una síl·laba més o una síl·laba menys per tal de contar més coses, per exemple). No obstant, això últim no és gaire recomenable.

Tots tres versos són "femenins". Per "femení" entenem en què la darrera paraula de cada vers és plana. Però perquè versos femenins (o plans)? Aporten la cadència i la musicalitat normalment atribuïdes de forma clàssica al haiku, el qual antigament, abans de la creació i la consolidació del kanji per influències xineses, era après de memòria i transmés recitat, com altres civilitzacions van fer fa més de dos mil anys.

"Sokokura" (1852), d'Utagawa Hiroshige

Estructura del haiku

Vers 1: exposició d'un estat d'ànim, una visió o una realitat o experiència sensorial que pertany a l'àmbit de l'immutable.

Vers 2: introducció del moment present. Vindria a ser l'experiència en concret.

Vers 3: Resolució de la distorsió (pertorbació, sorpresa o alteració, o bé una incògnita...) i es retorna a l'harmonia, el punt final.

Segons Matsuo Bashô, el tercer vers conté una conclusió que resoldrà l'amalgama de sensacions prèvies; una conclusió que explica, que sorprèn a qui llegeix. Però NO necessàriament s'ha de seguir aquesta regla. El haiku, no obstant, dóna força llibertat als autors, i s'entèn que no obliga a una progressió temàtica seguint els tres versos.

________________________________

Recordem que, sense ritme, la mètrica ve a ser inútil.

La cadència del poema hauria de ser un dels principals motors de cada composició.

________________________________

El haiku en la seva brevedat ha de condensar-se. La densitat és una de les seves virtuts. Eliminem tots aquells adverbis, adjectius i altres elements prescindibles (connectors poden ser substituïts per signes de puntuació). La majoria de possessius sobren.

-No calen verbs, sobretot els d'acció. És millor emprar infinitius. En cas de posar un verb és eficaç substituïr el present d'indicatiu per l'imperfet (una forma accentualment plana, correcta a l'hora de compondre a vistes de la mètrica).

Bibliografia:

- SUNYOL, Victor. "Escriptura creativa." Eumo Editorial.

El conte del Vescomte

-Saps aquella del Vescomte? -em preguntà l'avi, 

que jeia entre els escalons de la porxada, al carrer, 

amb el rostre serè i lleugerament entintat de terra. 

Aleshores, advertint la meva sorpresa, 

ja que justament contemplí una pura i sagaç fada d'aire lliscant per les parets

annexes al temple, m'ho va repetir: 

-Nen, coneixes el conte del Vescomte?

Text de Jordi Rodríguez Serras
Il·lustració: "Diogenes trencant un bol", del pintor polonès Henryk Siemiradzki.