Corre, detente y alcanza
las lápidas de aquellas verdes
sendas y arranca sus viejas briznas.
 |
| El olivo de Granada (1936) |
Corretea por el llano arcoiris
de tu infancia recubierta.
Anda lento y desnudo y recuerda las hondas
en las que hincábamos piedras
y flirteaba la galerna con sus corpiños ajustados.
Siente el acariciar de las avispas,
que muerden el corazón.
Siente que el cariño de ellas es indoloro
y duele menos cuanto más dolor.
Pica en los ojos y en su lengua,
sé tú una abeja o un vespón.
Pero vive, detente y alcanza las aguas lícitas
antes que el tiempo vetusto se detenga.
Texto de Jordi Rodríguez Serras.
Texto de Jordi Rodríguez Serras.
Bé, ara que el TDR ha finalitzat no esperis perdre'm de vista en aquest blog...
ResponderEliminarLes abelles de les que parla el poema m'han evocat un dels records més bonics que guardo del meu viatge a Grècia. Quan era a Olímpia, visitant el jaciment, el arbres estaven en flor i hi hi havia tantes abelles que el brunzit era agradablement eixordidor. Mai he escoltat res d'igual i sospito que mai més ho tornaré a escoltar ja que aquell mateix any un incendi va afectar la zona i potser es va marsir tanta bellesa. No m'he atrevit a mirar com va quedar la zona per no destruir el bon record que en guardo. Protegeix aquest record, divina Mnemòsine!
Aquests són els missatges que fan d'aquesta experiència una meravella. M'agradaria tant visitar algun dia l'ÈLIDE!
ResponderEliminarNo perdi mai el record sonor que l'empaita tant dolçament!! el mateix puc dir jo de la meva Gredos :-)