A Flavia
Flavia, no t'adormis. Tal ha estat la meva ment
rebaixada. Diga'm perquè. Per què dos es fan
mal quan el que volen es dir allò que la mirada
diu en silenci; qui uneix amb silencis, sinò és
amb paraules d'amor?
Text de Jordi Rodríguez Serras.
Il·lustració: Venus dormida de Dresde (1508), de Giorgone.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
¡Gracias por expresar tu opinión! Recuerda dar consejos constructivos
a todo herman@ poeta.