Deu anys, Miquel

Camina. Hi ha gent 
per fer-te companyia. 
No et refusis a cap 
dels horitzons que et criden. 
Quan tornis, tot serà 
més assenyat i digne. 
No hauràs oblidat res 
–no és més lliure qui oblida–, 
però duràs les mans 
plenes de llum fresquíssima. 
(fragment del poema "Ben poca cosa tens", del llibre Autobiografia)

El dia d'avui, onze de novembre de dos mil tretze, es compleix una dècada d'ençà la mort del poeta català Miquel Martí i Pol, possiblement la ploma més magnífica que ha recollit el nostre país. Nascut el 1929 a Roda de Ter (comarca d'Osona, Barcelona), amb catorze anys començà a treballar en una fàbrica tèxtil de la zona, juntament amb la familia. Als dinou anys una malaltia pulmonar l'obliga a reposar en el llit durant un temps el qual nodreix amb la lectura. No és fins 1954 que publica el primer llibre de poemes, Paraules al vent, que obté el premi Óssa Menor. Es casa i s'introdueix en el món de la música, relacionant-se amb la Nova Cançó. Ja en la dècada dels seixanta, la seva poesia opta pel realisme històric, que impregnarà dues de les seves obres: El poble (1966) i La fàbrica (1972). 

Miquel Martí i Pol, 1980.

Tot i així, l'esclerosi múltiple que li és diagnosticada resultarà determinant en el transcurs de la seva poètica, doncs la poesia de Martí i Pol deriva, en aquests temps, en una visió més fràgil i humana. L'Amor, expressió bastida del desig, i la Mort (vista de prop i de lluny), serán temes molt visibles en sua poesia, especialment en els llibres Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975) i Quadern de vacances (1976). Però serà amb Estimada Marta, de 1978, que rebrà reconeixement per part dels seus contemporanis com Joan Brossa, Vicent Andrés Estellés o Pere Quart, entre altres. 

Conrea prosa tot i que en menor mesura, no en menys qualitat literària, clar està: Contes de la Vila de R. i altres narracions (1978) n'és un, d'exemple. Com a "torsimany" (s'entèn, per > traductor), tradueix a Flaubert, Saint-Exupéry, Gianni Rodari i Apollinaire, per dir alguns noms d'una llarga llista. Igualment, ell també és traduït en altres llengües, com el japonés, l'alemany, el rus, i fins i tot al castellà! I encara continua!

Va rebre el reconeixement que molt pocs escriptors reben en vida, amb una trajectòria impecable i fructífera, juntament amb la família, que sempre era al seu costat fins els últims moments. 


SET POEMES D'ANIVERSARI

Mira'm els ulls que cap fosca no venç.
Vinc d'un estiu amb massa pluges,
però duc foc a l'arrel de les ungles
i no tinc cap sangtraït pels racons
de la pell del record.
Per l'abril farà anys del desgavell,
set anys, cosits amb una agulla d'or
a la sorra del temps,
platges enllà perquè la mar els renti
i el sol i el vent en facin diademes.
Mira'm els ulls i oblida el cos feixuc,
la cambra closa, els grans silencis;
de tot això sóc ric, i de més coses,
però no em tempta la fredor del vidre
i sobrevisc, aigües amunt del somni,
tenaç com sempre.
Mira'm els ulls, hi pots llegir el retorn.

_______________________
Enllaços d'interés: http://www.miquelmartiipol.cat/
Plana web del poeta en escriptors.cat: http://www.escriptors.cat/autors/martipolm/
Selecció de textos: http://lletra.uoc.edu/especials/folch/martipol.htm