I BEG YOUR PARDON
Quan el centre del món
no ets ben bé tu
(per més que en tinguis la il·lusió),
si et desvetllaven enmig de la nit,
no vulguis preguntar-te per què vius:
distreu-te rosegant l'ungla d'un dit.
Quan el centre del món
queda tan lluny
de tu
que honestament
comences a saber que no ets ningú,
para't per un moment
i venta al primer nas un cop de puny.
Problemes cada volta més esquius
et vénen a torbar la dolça son.
Sols et faltava ja, pel que tu dius,
llucar que no ets del tot centre del món.
Parent de Badalona o d'Istanbul,
tant si ets actiu com si fas el gandul,,
en aquest món nostre sense demà
és molt difícil de guanyar-se el pa.
No et donaré ni el més petit consol,
et volaran un dia qualsevol.
Però entretant evita alguns trastorns,
posant-te ben cordats els pantalons.
ESPRIU, Salvador: "I beg your pardon". Les cançons d'Ariadna, d'Obres completes,
1. Poesia, 1. Edicions 62, 1988, p. 86
LA GRAN CURSA DEL MAR
A Amàlia Tineo
La gran cursa del mar sempre distinta
(jo he navegat la Grècia catalana),
m'atrau per les sirenes impossibles
i pels dofins lluents-fulgor d'espases-
i els blaus, sempre més blaus, de les llunyàries.
Ara navego en mi mateix una aigua
més nua i transparen, més impalpable.
Una aigua com un aire. Matinada
del cor, en pau, sense vaixell ni onada;
sense dofins ni rems, corda ni escàlem;
una aigua només aigua i aigua i aigua.
PALAU I FABRE, Josep: "La gran cursa del mar". Obra literària completa. Poesia, teatre i contes. Barcelona: Galàxia Gutenberg/Cercle de lectors, 2005.
#JoLlegeixo
No hay comentarios:
Publicar un comentario
¡Gracias por expresar tu opinión! Recuerda dar consejos constructivos
a todo herman@ poeta.