És cert, doncs,
que no ignorem la nostra condició:
però preferim un dormit a un despertaré.
I així ens reclòs l'olor endolçit de la vall
entre muntanyes, de les boirasses denses
que transpiren els nostres pulmons d'or
i mar, quan en realitat són els ulls,
atardorencs com la juventut beneïda,
la mateixa que ens convida a cridar a les flors
per què callen les vespes, els óssos no busquen la mel
de les edats, per què no
s'aixequen per l'impuls de la telepatia. O l'amor.
Però preferim un dormit a un despertaré.
És cert, doncs,
que no ignorem la nostra condició:
t'estimo tant que no juraré el meu amor per la lluna,
d'incandescent purezza, ni pels oracles de vaticinis
incomplerts, però la meva paraula és
la mateixa que callen els somnis, i la única que
transmet
la mirada d'aquells que s'estimen i no es diuen res,
i tot i així es despullen al bell so dels címbals de
fusta.
Il·lustració: No em preguntis més o Píram i Tisbe. Lawrence Alma-Tadema (1836-1912), pintor neerlandés del moviment neoclassicista.
Text de Jordi Rodríguez Serras.
"preferim un dormit a un despertaré", el son metafòric de la poesia, per això la "meva paraula és/ la mateixa que callen els somnis", com callen els versos. Es tracta d'un amor que no cal dir, el sentit del poema.
ResponderEliminarEs fa llegir i rellegir.
Moltíssimes gràcies, Helena! Intento que hi hagi variants d'interpretació pels qui em llegeixen. Que aprofiti.
EliminarAh, els címbals! Em transporten a èpoques passades que malauradament no he viscut. Company, sempre m'ensenyes alguna cosa nova!
ResponderEliminarEl mateix et dic a tu! Avui no ens hem vist (els dolors d'esquena no perdonen!), però demà dimecres, quan et vegi, t'explicaré una cosa ben curiosa sobre els címbals i els cròtals ;-)
Eliminar