No prenguis partits
per la mort;
no li escau a la
vida carícies tan indignes;
no temis pel fil
rogent de la banya
o de la
malastrugança d'un cel
alçat i de pobresa;
no aneguis als ulls
les seves preuades llàgrimes de sal,
perquè la sal és
la que ens retè sobre la terra;
no et preocupis per
les efimèries de la lluna,
o de l'aspre relleu
variable dels idil·lis;
potser la felicitat
està al cantó nostre, amb el Sol
voleiant a la vora
dels fets no tan importants.
No t'embalis pels
sentiments encreuats,
fruit d'un caos
previsible; perque l'amor,
com l'estudi, l'has
d'assaborir com a dolç condiment.
Il·lustració: Lliris blancs (''Vita liljor'', 1885-1886), d'Anders Zorn.
Publicat a lapiedraquehoradalalluvia.blogspot.com el 17-3-2013.
Publicat a lapiedraquehoradalalluvia.blogspot.com el 17-3-2013.
Text de Jordi Rodríguez Serras.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
¡Gracias por expresar tu opinión! Recuerda dar consejos constructivos
a todo herman@ poeta.