PoemA de la noche - Vida dichosa (Marco Valerio Marcial)

Oye lo que la vida
Hacer dichosa puede:
No con sudores ganados,
Sino heredados bienes;

Campo no ingrato: lumbre
En el hogar perenne;
Con fáciles manjares
Mesa, no rica, alegre;

Amigos de tu esfera,
Costumbres inocentes,
Sencillo trato y porte,
Prudencia sin dobleces;

Jamás litigio ó riña,
Negocios no frecuentes;
El ánimo no inquieto
Y la salud no endeble;

Exento de zozobras
Y de báquica fiebre,
Sueño que las nocturnas
Tinieblas manso abrevie;

No triste, mas honesto
El lecho; ser cual eres
Sin ambición; ni susto
Ni anhelo de la muerte.
______________________________

Nota: Es una traducción de Miguel Antonio Caro que efectuó él mismo de un poema del poeta latino Marcial. La traducción misma es perteneciente del libro Traducciones poéticas (1889).

ENLACES de INTERÉS:
-Traducciones poéticas (1889), de Miguel Antonio Caro, humanista y político colombiano.
-Marco Valerio Marcial, poeta romano de origen hispano, que vivió los siglos I-II d.C
______________________________

Devorando el tiempo - BEAUTY

John Keats escribió una vez: "Beauty is truth, truth beauty,"-that is all

Ye know on earth, and all ye need to know.

director: Rino Stefano Tagliaferro (canal en Youtube)


Versión integra del vídeo:

_____________________________________
Quizá te interese... saber más del artista:
Página web de Rino Stefano Tagliafierro

Camps d'Honor - Ernest Hemingway (Traducció Catalana)

Versió original:  Champs d'Honneur

Soldiers never do die well;
Crosses mark the places,
Wooden crosses where they fell,
Stuck above their faces.
Soldiers pitch and cough and twitch __
All the world roars red and black;
Soldiers smother in a ditch,
Choking through the whole attack.


Versió traduïda:

Els soldats mai moren bé;
Creus assenyalen els indrets,
Creus de fusta on ells van caure,
Penjades per sobre de les seves cares.
Els soldats cauen i tossen i es contorsionen __
Tot el món bramula de roig i negre;
Els soldats s'asfixien a la cuneta,
No podent respirar a causa de l'atac sencer.

Il·lustració: Cross at Sunset (c. 1848), del pintor anglès i nord-americà Thomas Cole. Traducció de Jordi Rodríguez Serras.
____________________________
L'escriptor estatunidenc Ernest Hemingway, tot i que va ser més conegut per les seves novel·les i relats, també escrigué alguns poemes. El poema que he traduït pertany a l'obra Three Stories and Ten Poems (1923), potser una de les obres primerenques de la seva vida, ja que només comptava amb uns joves vint-i-quatre anys en el moment de la publicació.

Potser t'interessi saber de:
Biografia de Hemingway (Nobelprize.org)
Timeless Hemingway
____________________________

Ella camina bellament - George Gordon Byron (Traducció catalana)

Versió original (en anglès):

She walks in Beauty, like the night
Of cloudless climes and starry skies;
And all that's best of dark and bright
Meet in her aspect and her eyes:
Thus mellow'd to that tender light
Which Heaven to gaudly day denies.

One shade the more, one ray the less,
Had half impaired the nameless grace
Which waves in every raven tress,
Or softly lightens serenely sweet express,
How pure, how dear their dwelling-place.

And on that cheek, and o'er that brow,
So soft, so calm, yet eloquent,
The smiles that win, the tints that glow,
But tell of days in goodness spent,
A mind at peace with all below,
A heart whose love is innocent!

Versió traduïda (en català):

Ella camina bellament, com la nit
de serens paratges i cels estrellats;
I tot allò bo de la foscúria i la llum
es troba en la seva aparença i els seus ulls:
Entendrida així per aqueixa llum tendra
la qual el Cel rebutja el cridaner dia.

Una ombra més, un raig de menys,
hauria abatut l'elegància inexplicable
que s'oneja en cada un dels cabells negres
o que il·lumina amb delicadesa son semblant;
On serenament dolços pensaments expressen
com de pura, com d'estimada n'és casa seva.

I en aquella galta, i sobre aquell front
tan suau, tan calm i eloqüent,
els somrísos que vencen, els matissos que ruboritzen
i conten de dies de bondat acabats,
una ment en pau amb tot arreu,
un cor l'amor del qual és innocent!

Traducció de Jordi Rodríguez Serras.
Il·lustració: "Joveneta amb un paó", d'Edmond d'Aman-Jean, pintor francés.

PoemA de la tarde - Triángulo armónico, de Vicente Huidobro

________________________

Primer caligrama del poeta chileno Vicente Huidobro (1893-1948), posiblemente entre 1911 y 1913.
________________________

La Vira i la Tonada - Henry Wadsworth Longfellow (Traducció catalana)

Versió original (anglès):

I shot an arrow into the air,

It fell to earth, I knew not where;

For, so swiftly it flew, the sight

Could not follow it in its flight.

I breathed a song into the air,

It fell to earth, I knew not where;

For who has sight so keen and strong,

That it can follow the flight of song?

Long, long afterward, in an oak

I found the arrow, still unbroke;

And the song, from beginning to end,

I found again in the heart of a friend.

Versió traduïda (al català):

Engeguí una sageta a l'aire,

Caigué a terra, no vaig saber on;

Tan ràpidament volà que la vista

No podia seguir la seva fugida.

Espirií una tonada a l'aire,

Va caure a terra, no vaig saber on;

Per a qui té una vista tan ferma i fina,

Aquell pot comprendre el vol de la melodia?

Molt de temps, temps més tard, dins d'un roure

He trobat la vira, encara intacte;

I la tonada, des del principi a la fi,

He trobat de bell nou en el cor d'un amic.

Traducció de Jordi Rodríguez Serras.

Il·lustració: Cupido desarmat, del pintor francés Émile Munier (1840-1895).

_____________________________

Enllaços d'interès: 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Henry_Wadsworth_Longfellow (Tinguem en compte que Longfellow, a més de poeta, va ser qui va traduïr la Divina Comèdia a l'anglès dins l'àmbit estatunidenc).

_________________________________

Traducció: El gat manyac (Ezra Pound)

Versió original:

"It rests me to be among beautiful women.
Why should one always lie about such matters?

I repeat:
It rests me to converse with beautiful women
Even though we talk nothing but nonsense,

The purring of the invisible antennae
Is both stimulating and delightful."

Versió traduïda al català:

M'aquieta estar entre dones meravelloses.
Per què hauria un de mentir sempre per tals qüestions?

Repeteixo:
M'asserena conversar amb dones boniques
Encara que parlem sinó de ximpleries,

El ronxet de les antenes invisibles
És alhora estimulant i delitós.


Traducció de Jordi Rodríguez Serras.
Il·lustració: "Madaraneko" (1924), del pintor japonès Takeuchi Seiho (1864-1942).

______________________________
Vols conèixer sobre Ezra Pound i llegir alguns més dels seus escrits? 
Pots fer "clic" aquí: Poetry Foundation (en anglès).

PoemA de la noche - Canción de la mujer astuta (Alfonsina Storni)

Cada rítmica luna que pasa soy llamada,
por los números graves de Dios, a dar mi vida
en otra vida: mezcla de tinta azul teñida;
la misma extraña mezcla con que ha sido amasada.

Y a través de mi carne, miserable y cansada,
filtra un cálido viento de tierra prometida,
y bebe, dulce aroma, mi nariz dilatada
a la selva exultante y a la rama nutrida.

Un engañoso canto de sirena me cantas,
¡naturaleza astuta! Me atraes y me encantas
para cargarme luego de alguna humana fruta.

Engaño por engaño: mi belleza se esquiva
al llamado solemne; de esta fiebre viva,
algún amor estéril y de paso, disfruta.

________________
Soneto de la poetisa argentina Alfonsina Storni Martignoni (1892-1938).
Puedes leer algo sobre su biografía, dando clic aquí (enlace a Cervantes Virtual).
Más poemas en: Alfonsina Storni - Wikisource.

Deu anys, Miquel

Camina. Hi ha gent 
per fer-te companyia. 
No et refusis a cap 
dels horitzons que et criden. 
Quan tornis, tot serà 
més assenyat i digne. 
No hauràs oblidat res 
–no és més lliure qui oblida–, 
però duràs les mans 
plenes de llum fresquíssima. 
(fragment del poema "Ben poca cosa tens", del llibre Autobiografia)

El dia d'avui, onze de novembre de dos mil tretze, es compleix una dècada d'ençà la mort del poeta català Miquel Martí i Pol, possiblement la ploma més magnífica que ha recollit el nostre país. Nascut el 1929 a Roda de Ter (comarca d'Osona, Barcelona), amb catorze anys començà a treballar en una fàbrica tèxtil de la zona, juntament amb la familia. Als dinou anys una malaltia pulmonar l'obliga a reposar en el llit durant un temps el qual nodreix amb la lectura. No és fins 1954 que publica el primer llibre de poemes, Paraules al vent, que obté el premi Óssa Menor. Es casa i s'introdueix en el món de la música, relacionant-se amb la Nova Cançó. Ja en la dècada dels seixanta, la seva poesia opta pel realisme històric, que impregnarà dues de les seves obres: El poble (1966) i La fàbrica (1972). 

Miquel Martí i Pol, 1980.

Tot i així, l'esclerosi múltiple que li és diagnosticada resultarà determinant en el transcurs de la seva poètica, doncs la poesia de Martí i Pol deriva, en aquests temps, en una visió més fràgil i humana. L'Amor, expressió bastida del desig, i la Mort (vista de prop i de lluny), serán temes molt visibles en sua poesia, especialment en els llibres Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975) i Quadern de vacances (1976). Però serà amb Estimada Marta, de 1978, que rebrà reconeixement per part dels seus contemporanis com Joan Brossa, Vicent Andrés Estellés o Pere Quart, entre altres. 

Conrea prosa tot i que en menor mesura, no en menys qualitat literària, clar està: Contes de la Vila de R. i altres narracions (1978) n'és un, d'exemple. Com a "torsimany" (s'entèn, per > traductor), tradueix a Flaubert, Saint-Exupéry, Gianni Rodari i Apollinaire, per dir alguns noms d'una llarga llista. Igualment, ell també és traduït en altres llengües, com el japonés, l'alemany, el rus, i fins i tot al castellà! I encara continua!

Va rebre el reconeixement que molt pocs escriptors reben en vida, amb una trajectòria impecable i fructífera, juntament amb la família, que sempre era al seu costat fins els últims moments. 


SET POEMES D'ANIVERSARI

Mira'm els ulls que cap fosca no venç.
Vinc d'un estiu amb massa pluges,
però duc foc a l'arrel de les ungles
i no tinc cap sangtraït pels racons
de la pell del record.
Per l'abril farà anys del desgavell,
set anys, cosits amb una agulla d'or
a la sorra del temps,
platges enllà perquè la mar els renti
i el sol i el vent en facin diademes.
Mira'm els ulls i oblida el cos feixuc,
la cambra closa, els grans silencis;
de tot això sóc ric, i de més coses,
però no em tempta la fredor del vidre
i sobrevisc, aigües amunt del somni,
tenaç com sempre.
Mira'm els ulls, hi pots llegir el retorn.

_______________________
Enllaços d'interés: http://www.miquelmartiipol.cat/
Plana web del poeta en escriptors.cat: http://www.escriptors.cat/autors/martipolm/
Selecció de textos: http://lletra.uoc.edu/especials/folch/martipol.htm

Traducció: Edward Segon -fragment- (Christopher Marlowe)

Versió original: (fragment de l'acte primer, escena quarta, vv. 394-400)

The mightest kings have had their minions:
Great Alexander loved Hephaestion;
The conquering Hercules for Hylas wept; 396
And for Patroclus, stern Achilles drooped
And not kings only, but the wisest men:
The Roman Tully lov'd Octavius;
Grave Socrates, wild Alcibiades. 400

Versió traduïda en català:

Reis poderosíssims han tingut els seus lacais:
Alexandre el Gran estimà Hefestió;
Hèrcules conquistador plorà per Hilas: 396
I per Patrocle Aquil·les va desanimar-se severament.
I no només reis, sinó homes assenyats:
El romà Tul·li apreciava Octavi;
El seriós Sòcrates, el boig Alcibíades. 400


Traducció de Jordi Rodríguez Serras.
Il·lustració: "Noi desconegut de vint-i-u anys, suposadament Christopher Marlowe" (1585), d'artista desconegut.

_________________________________
Potser t'interessi saber... Qui és Christopher Marlowe?
Enllaç d'interès: Marlowe Society

Mittaglied (cançó de migdia)

Emmig de l'enuig, el pare sortí el primer de la Sala Mozart. Aquella vegada, després de suportar la lectura de relats infantils i poesies decebedores d'escriptors de tercera, que el seu fill no guanyés un sol premi va ser massa per ell. Esquivant la gentada, avidosa de fugir del recinte, de mica en mica vaig aconseguir veure'm il·lés al carrer. La via, d'adoquins d'un vacu color de cendra, conduïa a un carreró directe al passeig marítim.

En qüestió de segons, el pare desaparegué de la meva vista. Ni un efluvi de la seva presència. La mare apareix al meu costat, alliberada i amb l'entrecella brillant de suor.

Anem seguint la via cada cop menys atapeïda de gent. El pare ens deté. Està darrera

nostre. Somriu com una guilla. Només havia anat al lavabo del cafè del costat.

El matí, en hores baixes, comença a ronsejar. Ben a la vora del mar, a la mateixa platja de Calella, una nena rossa enlaira un estel rogenc amb molta gràcia. El vent, que s'alça en línia recta cap a mi mentre busquem el cotxe, em fa sentir com la petita milotxa que, un cop, de ben jove, vaig fer suspendre entre els aires del vell camp de La Selva.

Com si es tractés d'un encanteri invisible en el qual pot percebre's un mateix.

Text de Jordi Rodríguez Serras.

Il·lustració: Fotografia del Far del Capaspre i les Torretes, Calella. 

Adagia de Wallace Stevens

Un aforisme ve a ser una proposició sense arguments d'una idea de diferents camps, ja poden ser dins del camp científic, tecnològic, literari, metalingüístic, etc.

Wallace Stevens (1879-1955), poeta nord-americà simbolista, escrigué nombrosos aforismes, reunits sota la claror 
d'Adagia (d'adagi > del llatí "adagium"), pòstumament, tot sigui dit.

Una petita selecció:

-The poet is a god, or, the young poet is a god. The old poet is a tramp (el poeta és un déu, o, el poeta jove és un déu. El poeta vell és un rodamón).

-Man is an eternal sophomore (hom és un etern avorrit).

-Sentimentality is a failure of feeling (el sentimentalisme és el fracàs de la sensibilitat).

-A poet look at the world as a man looks at a woman (un poeta mira al món com un home mira a una dona).

-The imagination is one of the forces of nature (la imaginació és una de les forces de la natura).

______________________
Traducció dels aforismes de Wallace Stevens: Jordi Rodríguez Serras.
Il·lustració: "El santuari", John William Waterhouse.
______________________

PoemA del día - Deseo (Cernuda)

Por el campo tranquilo de septiembre,
del álamo amarillo alguna hoja,
como una estrella rota,
girando al suelo viene.

Si así el alma inconsciente,
señor de las estrellas y las hojas,
fuese, encendida sombra,
de la vida a la muerte.

Ilustración: Álamos lombardos a la orilla del río. Tarde. Fiodor Vasilyev.
__________________________________

Más poesía de Luis Cernuda (Sevilla, 21 de septiembre de 1902- Ciudad de México, 5 de noviembre de 1963), aquí (enlace a la página del autor en poetasandaluces.com).

La encuesta. Las musas

Qué curioso. Durante el mes de agosto propuse una encuesta; la encuesta, en cuestión, partía de una pregunta con doble sentido:
<<¿Cual sería el nombre adecuado para una musa del amor?>>
El doble sentido se alberga en el nombre de las musas que proporcioné como opciones a votación. Podría haber recurrido a musas de la literatura, como la Delia de Tibulo, o de las canónicas griegas (Klio, Calíope, Erato, Euterpe, Polimnia, Talía, Urania, Melpómene y Terpsícore), pero decidí emplear algunas de mi propio acordeón.
Siete participantes "sin nombre" dieron su opinión a lo largo del mes, he aquí el resultado:

·Fresia - 0 laureles (0%)
·Mithra - 2 laureles (28%)
·Flàvia - 3 laureles (42%)
·Atalanta - 2 laureles (28%)

Nuevo rumbo: Nuevo curso

¡Nunca dejarán los tiempos de anonadar mis ojos! El estío sobrevuela ya por el cielo y deja el paso al firme otoño, que, con él, llegan los nuevos planes después de la vacación particular de casi un mes que me he "bebido" en Extremadura.

El programa es el siguiente:
Primer punto: Aunque no haya escrito mucho (unos pocos poemas y algún relatillo), seguiré publicando algo de cosecha propia pero me temo que durante un tiempo será poco frecuente. Cuestión de rachas, supongo.
Segundo punto: Continúa la divulgación literaria ocasional de autores, lecturas, curiosidades literarias, cine, etc.
Tercer punto: Los vídeos de recitales de poemas siguen en pie.
Cuarto punto: Comienzo una nueva etapa de estudios, esta vez en línea. Eso conlleva sacrificar parte de la vida social y artística del Yo alumno para tener la oportunidad de cumplir sus sueños más poderosos.