Blog de literatura. "No te preocupes por ser mejor que tus contemporáneos o predecesores. Intenta ser mejor que tú mismo." (William Faulkner)
Seguidores
viernes, 6 de diciembre de 2013
Traducció: El gat manyac (Ezra Pound)
Versió original:
"It rests me to be among beautiful women.
Why should one always lie about such matters?
I repeat:
It rests me to converse with beautiful women
Even though we talk nothing but nonsense,
The purring of the invisible antennae
Is both stimulating and delightful."
Versió traduïda al català:
M'aquieta estar entre dones meravelloses.
Per què hauria un de mentir sempre per tals qüestions?
Repeteixo:
M'asserena conversar amb dones boniques
Encara que parlem sinó de ximpleries,
El ronxet de les antenes invisibles
És alhora estimulant i delitós.
Traducció de Jordi Rodríguez Serras.
Il·lustració: "Madaraneko" (1924), del pintor japonès Takeuchi Seiho (1864-1942).
______________________________
Vols conèixer sobre Ezra Pound i llegir alguns més dels seus escrits?
Pots fer "clic" aquí: Poetry Foundation (en anglès).
martes, 3 de diciembre de 2013
PoemA de la noche - Canción de la mujer astuta (Alfonsina Storni)
Cada rítmica luna que pasa soy llamada,
por los números graves de Dios, a dar mi vida
en otra vida: mezcla de tinta azul teñida;
la misma extraña mezcla con que ha sido amasada.
Y a través de mi carne, miserable y cansada,
filtra un cálido viento de tierra prometida,
y bebe, dulce aroma, mi nariz dilatada
a la selva exultante y a la rama nutrida.
Un engañoso canto de sirena me cantas,
¡naturaleza astuta! Me atraes y me encantas
para cargarme luego de alguna humana fruta.
Engaño por engaño: mi belleza se esquiva
al llamado solemne; de esta fiebre viva,
algún amor estéril y de paso, disfruta.
________________
Soneto de la poetisa argentina Alfonsina Storni Martignoni (1892-1938).
Puedes leer algo sobre su biografía, dando clic aquí (enlace a Cervantes Virtual).
Más poemas en: Alfonsina Storni - Wikisource.
por los números graves de Dios, a dar mi vida
en otra vida: mezcla de tinta azul teñida;
la misma extraña mezcla con que ha sido amasada.
Y a través de mi carne, miserable y cansada,
filtra un cálido viento de tierra prometida,
y bebe, dulce aroma, mi nariz dilatada
a la selva exultante y a la rama nutrida.
Un engañoso canto de sirena me cantas,
¡naturaleza astuta! Me atraes y me encantas
para cargarme luego de alguna humana fruta.
Engaño por engaño: mi belleza se esquiva
al llamado solemne; de esta fiebre viva,
algún amor estéril y de paso, disfruta.
________________
Soneto de la poetisa argentina Alfonsina Storni Martignoni (1892-1938).
Puedes leer algo sobre su biografía, dando clic aquí (enlace a Cervantes Virtual).
Más poemas en: Alfonsina Storni - Wikisource.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)