(Aquest any 2012 se celebren 40 anys del fatal suicidi del poeta català Gabriel Ferrater). El present poema és un petit homenatge que fa un jove poeta escanyolit a un dels Set Magnífics de la nostra llengua. Fins una altra, Ferrater!
A les nenes que ploren
per què el vent les amaga,
i el gel de la seva cara es desfà,
els hi recomano no vessar
cap diamant quebrat.
Jo, que sóc una partida d'òbit lluent
somric a la vida fosca i retorno del camp
als llits amb flors.
No hi ha res més plaent que riure
per por a ser vell i ser-ho,
sense necessitat de reconèixer i equivocar-se.
Ploreu, mosses, vosaltres, que podeu fer-ho!
Text de Jordi Rodríguez Serras.
La veritat existeix. Només s'inventen les mentides.
~Georges Braque~ Pintor i escultor francès del cubisme.