Seguidores

jueves, 26 de enero de 2012

Les noces de la juventut

(Aquest any 2012 se celebren 40 anys del fatal suicidi del poeta català Gabriel Ferrater). El present poema és un petit homenatge que fa un jove poeta escanyolit a un dels Set Magnífics de la nostra llengua. Fins una altra, Ferrater!


A les nenes que ploren
per què el vent les amaga,
i el gel de la seva cara es desfà,
els hi recomano no vessar
cap diamant quebrat.
Jo, que sóc una partida d'òbit lluent
somric a la vida fosca i retorno del camp
als llits amb flors.
No hi ha res més plaent que riure
per por a ser vell i ser-ho,
sense necessitat de reconèixer i equivocar-se.
Ploreu, mosses, vosaltres, que podeu fer-ho!

Text de Jordi Rodríguez Serras.
                                       
                                          


La veritat existeix. Només s'inventen les mentides.
                                 ~Georges Braque~ Pintor i escultor francès del cubisme.

1 comentario:

  1. Em meravellen Jordi, el tocs personals que els hi dones als teus homenatges als poetes que han fet del català una llengua meravellosa. Veig que, en aquest, el ''vita flumen'' és latent desde els primers versos del poema.

    No tinc res més a dir, nano, si tens influències així arribaràs a tenir un lloc ben alt!
    Et seguiré.

    Lupe.

    ResponderEliminar

¡Gracias por expresar tu opinión! Recuerda dar consejos constructivos
a todo herman@ poeta.