Somnis d'Endimió

Amb quanta freqüència el vent autumnal
xucla i arremolina les ombres i les acull
en un gorg negre, on es citen les bèsties
a beure sota tel de núvols i enyor de lluna!

És tan tendre el record que s'hi veu a l'aigua,
tan tendre. Vull que torni a ser realitat!
Perquè en nits com aquesta la vull tenir entre els meus braços
i dir-li que els homes no podem oblidar.

És tan tendre el record que el vull besar mentre reposo!
Per què només per l'afecte en tinc somnis?
Per què queda el desig de dormir, si aquest no em satisfà,
ja que un somni no em donarà la llibertat?
Ah, què reclames de mí, Eternitat!

Text de Jordi Rodríguez Serras.

La dea Selene besa el jove Endimió mentre aquest dorm,
moments abans que desperti d'un breu i profund son.